Exposicions Temporals

EXPOSICIÓ ACTUAL

2011-12-23T08:50:00.000-08:00

Exposició col·lectiva d'artistes residents o vinculats a Centelles.

Díptic en format PDF >>>

Elisa López

Joan Casanovas

Josep Casals

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2011-10-19T06:10:00.000-07:00

EUSEBI BAUCELLS
Pintures

del 21 d'octubre al 4 de desembre de 2011

“¡Tinc la paciència d’un bou! Heus aquí una frase veritable d’artista.” Vicent Van Gogh.

L’Eusebi Baucells és un pintor que ha treballat la seva obra durant molt temps, sense preses, lliurat a una forta tensió creativa i barallant-se en solitari amb les seves teles. Abstret amb el que tenia entre mans, no donava gaire explicacions del que feia, només, si se li demanava, contestava que sí, que treballava força. Els que l’apreciem sabíem de la seva concentració i intensitat, però ell continuava capficat sense permetre intromissions ni consideracions alienes. Perquè per l’Eusebi Baucells tot el que pintava estava encara en procés de creació, sense donar res per acabat fins a completar la totalitat dels quadres. Aquesta anècdota és el millor exemple per comprendre la seva concepció de la pintura. El conjunt magnífic, ric i divers que es mostra en aquesta exposició és el resultat d’un treball minuciós i pacient, elaborat sense terminis prefixats i que ens dóna a la fi una aproximació força completa de com l’artista va configurant un món propi. Davant d’aquesta visió de conjunt de l’obra, es fa palès l’estil personal del pintor, el qual pot ser interessant d’analitzar.

L’obra exposada mostra tot el desplegament d’un llenguatge pictòric que no es fonamenta pas en el realisme imitatiu, que no pretén reproduir l’espectacle del món, sinó que utilitza formes reconeixedores de la realitat per tal d’introduir-nos en un univers de formes inventades, mitjançant les quals el pintor organitza, ordena i interpreta la realitat que vivim. Entre el referent i l’obra hi ha una abisme que superen l’habilitat tècnica i la llibertat creativa de l’artista.

Quan contemplem els quadres de l’Eusebi Baucells ens adonem que el pintor ha arribat fins al final en la seva recerca. Tot i que l’experiència diu que l’artista, durant el procés de creació, estableix uns lligams amb la seva obra que li fan pensar que sempre pot aprofundir més, en aquest cas el conjunt exposat es veu treballat amb minuciositat, amb polidesa màxima, no només quant a formes i materials, sinó també en la composició. Així, de manera natural, la diversitat

d’interessos que va focalitzant la mirada de l’artista produeix un conjunt diferenciat de sèries pictòriques, cadascuna de les quals és el resultat d’una recerca concreta, identificables fàcilment per les formes, els colors, la temàtica, que, alhora, forma part d’un tot ple de coherència.

La pintura de l’Eusebi Baucells ofereix composicions sòlides, enigmàtiques i atraients, que evoquen una realitat transformada i que commou profundament la nostra percepció quan intentem anar més enllà del que és manifest. Cada quadre crea un espai propi de reflexió i, al mateix temps, ofereix una composició d’estranya bellesa que reprodueix el diàleg de l’artista amb la realitat imaginada.

L’obra de l’Eusebi Baucells, suggeridora i equilibrada, no admet comparació amb cap altra. La seva creació ha estat tan personal i preservada d’influències que es converteix en un producte singular, intransferible, que sembla llançar-se al descobriment del secret de la matèria com el científic cerca les formes canviants i misterioses de la vida. Aquesta pintura és honesta i sincera, sense pretensions arrogants, com ho mostra el domini de l’estalvi i la senzillesa de la composició, l’harmonia en el color suau i net i la misteriosa intel·ligència de les formes. Com diu José Antonio Marina al final del seu manifest a Realisme a Catalunya “l’art és una vegada més una bonica paràbola sobre la condició humana”, i això és pot aplicar plenament a aquesta pintura.

Vicenç Pascual, Juliol 2011

Veure el catàleg de l'exposició (format PDF) >>>

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2011-08-29T10:12:00.000-07:00

PREMI CENTELLES
LXIX Concurs de Pintura
del 28 d'agost al 12 d'octubre de 2011

El Gravador Belga - Maise Corral Tort

catàleg en pdf >>>

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2011-06-10T05:52:00.000-07:00

CARTOGRAFIES
Dolors Rusiñol Masramon

del 10 de juny al 24 de juliol de 2011

Exposició de pintures de la guanyadora del LXVIII Premi Centelles.

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2011-04-15T09:04:00.000-07:00

del 26 de març al 22 de maig de 2011

Exposició itinerant organitzada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona en conveni amb l’Ajuntament de Pineda de Mar i la Fundació Tharrats d’Art Gràfic.

Aquesta exposició pretén apropar al públic al procés creatiu de Joan Josep Tharrats, membre fundador del grup Dau al Set i d’un dels artistes i intel·lectuals més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX.

«Les maculatures de Tharrats» reuneix algunes de les millors peces elaborades amb aquesta tècnica gràfica mixta creada l’any 1954 per Joan Josep Tharrats, de repercussió internacional. La maculatura sorgeix de les màcules d’impremta, és a dir, del full imprès de manera defectuosa, encallat entre els corrons de la premsa i tacat per les retintades successives. Tharrats (Girona, 1918 - Barcelona, 2001), pintor, fundador del grup Dau al Set, divulgador de l’art i creador de les maculatures, s’adonà que de vegades les màcules d’impremta aconseguien per atzar una bellesa molt característica. Sobre aquesta base, enriquida amb tota mena de materials i manipulacions, aconsegueix unes peces d’una gran qualitat artística. En la maculatura es fa ben palès l’estil artístic de Tharrats, fonamentat en un informalisme de riques textures, grafia lliure i color abundant. A cavall de la creació i el descobriment, en la maculatura hi intervenen elements «artístics», com ara l’error, la recuperació de material de rebuig i el compromís de l’artista amb el seu context cultural, que esdevenen clau per al futur art contemporani.

«Les maculatures de Tharrats» no és tan sols una exposició d’obra a l’ús, sinó que incorpora un àmbit educatiu ampli que es materialitza dins mateix de l’exposició amb diversos espais de contextualització i participació, on els que els visitants poden aproximarse al procés de creació i al context cultural de l’artista vinculant-ho a les seves pròpies realitats.

D’aquesta manera, l’exposició persegueix un doble objectiu: d’una banda, reunir i divulgar un grup significatiu de les maculatures realitzades per Tharrats i de l’altra, establir espais d’aprenentatge en el marc d’una exposició d’art.

Paisatge astral, 1963

Maculatura-collage

35 x 50 cm

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2011-04-15T08:44:00.000-07:00

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2011-04-15T08:29:00.000-07:00

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2010-10-29T09:25:00.000-07:00

A Ildefons Cerdà...

de Jordi Díez

del 29 d'octubre al 8 de desembre de 2010

L'escultura que Centelles va inaugurar el passat 1 de setembre a l'Avinguda Ildefons Cerdà en honor al centellenc Ildefons Cerdà i en motiu dels 150 anys del Pla Cerdà té una història i un procés. Maquetes, fotos, dibuixos, esboços i interessants vídeos omplen les sales del centre amb un muntatge original, així com altres creacions del genial escultor centellenc.

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2010-10-29T09:21:00.000-07:00

PREMI CENTELLES 2010

LXVIII CONCURS DE PINTURA

del 29 d'agost al 12 d'octubre de 2009

Centre d'Art el Marçó vell i Capella de Jesús

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2010-06-30T05:09:00.000-07:00

COL·LECTIU 0.5

Mostra Multidisciplinar

del 3 de juliol a l'1 d'agost de 2010

Roser Alabau

Alba Ayza

Gemma Collell

Roser Cruells

Marta Grau

Joan Homs

Roman Maymó

Clara Niubó

Laura Ramos

Judit Ricard

Alba Vinyes

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2010-05-06T04:49:00.001-07:00

MONIKA GRYGIER
Estructures del temps
Exposició de la guanyadora del LXVII Premi Centelles

del 8 de maig al 27 de juny de 2010

Inauguració dissabte 8 de maig a les 19h.

Estructures del Temps.

Ciutats. Carrers, racons… industria…ciment i asfalt, el temps transcorrent entre els edificis de la ciutat. Activitat del bullici i formes de la tranquil·litat, espai transformat en temps inquiet.
Fantasmagòrics moments de l’anima humana armats amb una caòtica energia de elements ordenats. Reflexions de urbà dia a dia reflectides en obres desproveïdes de colors. A vegades una mica oxidades, determinades per un espai blanc preparat per les emocions – el resultat de col·lisió entre temps geomètric i espai envoltant en un lloc que atrapa energia vital.
Universals imatges de la ciutat amb la seva activitat frenètica transferides a la tela amb ordenat caos de esdeveniments.
Les meves obres son el resultat del trobament amb la realitat del món modern.

VIERNES A LAS 19:20 EN LA CIUDAD, 2008. Mixta sobre tela de 146x114 cm.

5:10h, 2010. Mixta sobre tela de 38x46 cm.

Visiteu la pàgina web de l'artista >>>

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2010-04-09T13:37:00.000-07:00

JORDI SARRATE
TEATRE DEL POBLE
ANYS D'APRENENTATGE: OBRA DE 1965-1969
Del 27 de març al 2 de maig de 2010

Passió centellenca, litografía

Actvitats paral·leles:

Dissabte 27 de març - Inauguració a les 12 del migdia

Joan Anguera recita poemes de Salvador Espriu

Diumenge 18 d'abril a les 7 de la tarda

Màgia Josep Esteve per Jordi Tanyà, Pep Boixeda i Pep Paré

Diumenge 25 d'abril a les 7 de la tarda

Salvador Espriu recordat per Vermell x 4, teatre

Judes, litografia.

La mort, litografia.

Ara en català, Maria Rosa, tècnica mixta.

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2010-02-25T05:11:00.000-08:00

Gerard Sala
L'esperit intangible - llum aigua aire

del 13 de febrer al 21 de març de 2010

Aquesta exposició que es va presentar per primera vegada el març de 2009 a l'Espai Betúlia de Badalona. L'exposem ara al Centre d'Art el Marçó vell perquè la gent la pugui gaudir en tots els sentits. L'artista, fill de Tona, ha participat del jurat del Premi Centelles.

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2010-01-12T05:13:00.000-08:00

MOSTRA D'ARTISTES LOCALS
del 19 de desembre de 2009 al 7 de febrer de 2010

Exposició col.lectiva de 36 artistes residents o vinculats a Centelles.
Pintura, ceràmica, escultura i dibuix.

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2009-09-07T11:14:00.000-07:00

PREMI CENTELLES 2009

LXVII CONCURS DE PINTURA

del 30 d'agost al 12 d'octubre de 2009

Centre d'Art el Marçó vell i Capella de Jesús

ACTA D'ATORGAMENT DEL LXVII CONCURS DE PINTURA PREMI CENTELLES

Jurat del 67è. Concurs de Pintura PREMI CENTELLES:
Josep Paré Aregall, president (delegació per Decret d'Alcaldia núm. 146/2007)
Eduard Arranz Bravo
Joan Gardy Artigas
Robert Llimós Oriol
Miquel Vallduriola Matas
Jordi Vilarrodà Planas
Tere Roma Viñets, secretària

Examinades les 139 obres presentades, el jurat decideix desqualificar les obres 70 i 139 per sobrepassar les dimensions màximes proposades. Queden, doncs, per concursar 137 obres.

Tot seguit es fa la votació per fer la selecció de les obres.

1a selecció: 39 obres
Números: 1, 2, 3, 4, 10, 18, 19, 21, 26, 31, 33, 44, 45, 49, 50, 51, 52, 54, 63, 65, 71, 73, 74, 76, 77, 82, 83, 89, 90, 92, 99, 103, 104, 106, 107, 109, 114, 116 i 123.
2a selecció: 30 obres per exposar
Números: 2, 3, 4, 10, 18, 19, 21, 26, 44, 45, 49, 50, 51, 52, 63, 65, 73, 74, 76, 77, 82, 83, 90, 99, 104, 106, 107, 114, 116 i 123.
3a selecció: 18 obres
Números: 2, 4, 10, 18, 19, 21, 45, 50, 51, 52, 65, 77, 82, 83, 104, 106, 107 i 123.

El Jurat acorda atorgar:
PREMI CENTELLES a l'obra número 21 titulada N 41º 23'13.20 - 2º 10'19.88 de la qual és autora MÒNIKA GRYGIER FARRÉS.
1a MENCIÓ HONORÍFICA a l'obra número 83 titulada Dear Mr. Landscape de la qual és autor ALBERT ARRIBAS FORCADA.
2a MENCIÓ HONORÍFICA a l'obra número 4 titulada Oh sea... la Sese, la Bebe i la Dede, ok? de la qual és autora GLÒRIA FARRÉS COSTA.
El Jurat vol ressaltar l'obra número 65 titulada Movimiento en Si (02) de l'autor ARTHUR HENRIQUE SOUZA.

El president dóna per finalitzat l'acte del qual, com a secretària, estenc aquesta acta que signen tots els membres del Jurat.

Nº 21 - MONIKA GRYGIER FARRÉS
El Pasteral
Títol: N 41º23'13.20 - 2º10'19.88
Tècnica: Mixta s/metacrilat, grafit i acrílic
Mida: 60x122

Visita la web de l'artista guanyadora http://www.monikagrygier.com/

Acte de lliurament dels premis

El jurat i la comisió del concurs

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2009-06-16T05:26:00.001-07:00

Vall Karsunke

Cent ells, cent elles.

Exposició del guanyador del LXVI Premi Centelles de Pintura

del 12 de juny al 2 d'agost de 2009

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2009-04-02T01:06:00.000-07:00

del 3 d'abril al 31 de maig de 2009

Exposició itinerant que organitza la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació Arranz-Bravo, l'Ajuntament de l'Hospitalet i l'Ajuntament de Centelles.

L’exposició Arranz-Bravo: Recorregut per la passió engloba una selecció d’obra gràfica, escultòrica i pictòrica cedida per l’artista a la Fundació Arranz-Bravo. En els seus aiguaforts, litografies, escultures o olis trobem expressada l’essència de la seva creació artística, la que conforma l’experiència íntima i existencial de l’home amb el seu entorn. Aquesta visió antropomòrfica del món ha portat l’artista a apropar-se a l’home des d’una multiplicitat de punts de vista artístics: orgànic, cromàtic, natural, simbòlic i humanístic. Al mateix temps, la seva frenètica i alhora responsable inquietud creativa, el seu respecte a la tradició artística, no li permeten entendre l’art com un conjunt de tècniques fragmentades, sinó totes elles enteses unitàriament, com a mitjà que li permeti enriquir el seu doll plàstic. Així, l’artista no desestima la lliçó que llegaren els grans artistes peninsulars del segle xx, Joan Miró, Pablo Picasso, Antonio Saura o Eduardo Chillida, i se serveix dels suports artístics no pictòrics i nobles com l’aiguafort, la litografia o l’escultura. Aquestes disciplines artístiques humanitzen l’obra d’art davant la fredor tecnocràtica, conciliant la comunicació plàstica amb la força primitiva de l’empremta humana. Així, el respecte a la tradició noble de l’art és el que dóna legitimitat a l’artista per emprendre l’acte creatiu des d’una actitud singular, lliure i, sobretot, afirmativa.

ACTIVITATS PARAL.LELES

Acte inaugural: divendres 3 d'abril, a les 19 h (amb la presència de l'artista i del diputat de cultura de la Diputació de Barcelona José Manuel González).

Visita comentada sense concertació prèvia: diumenge 26 d'abril, a les 12 h.

Visites comentades i tallers experimentals per a grups (esplais, gent gran, entitats, etc.): cal concertar dia i hora al telèfon 938 810 375 o al correu electrònic centelles@diba.cat

Conferència sobre l'obra d'Arranz-Bravo: a càrrec d'Albert Mercadé, crític d'art. Dijous 14 de maig, a les 19 h. Es contarà amb la presència de l'artista.

Informació completa de l'exposició >>>>

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2009-02-17T02:10:00.000-08:00

Inauguració: divendres 20 de febrer a les 19.30h

Exposició: del 20 de febrer al 29 de març de 2009.

Bodegó de flors seques i cargolins, 2001

Vaig començar a pintar de molt petita. Els meus pares posaren tot de la seva mà perquè el meu germà Joan Ramon i jo, ho féssim. El meu avi mallorquí, Joan, pintava molt bé a l'oli, i el meu pare Joan Bonet també pintava i dibuixava molt.
Crec que tenia onze anys quan em varen donar un premi infantil de pintura, era una aquarel·la d'un jardí. En acabar el batxillerat, vaig entrar a Arts i Oficis. Volia ser ceramista. Va ser difícil, els cursos de ceràmica els fèiem amb un professor que no feia servir ni el torn ni el forn. Impossible. En fer els divuit anys vaig anar a Barcelona i vaig entrar a la Massana, en classes nocturnes, per poc temps, perquè vaig entrar a treballar a la fàbrica de ceràmica de l'Aguadé, a Horta. Paral·lelament als meus intents per a ser ceramista, vaig entrar al món de la música, amb els "Setze Jutges" i la Nova Cançó...Així que cada cop cantava més i feia poca ceràmica. Ho vaig deixar i em vaig professionalitzar com a cantant. Però no vaig deixar mai de pintar, la pintura m'ha acompanyat sempre. Primer d'una manera íntima, ara des de l'any 1996, una mica més pública.

Maria del Mar Bonet

Espet de Sa Calobra, 2000

A Maria del Mar Bonet

Còdols, palmes, xiprers que encleden les solades de la fruita, i el vent, llum d’oliveres, les plomes de la griva alabatent-se als dits de l’argelaga i l’espígol i la camamilla lluent de juny i la ufanor dels sementers i els guarets que érem, encara els seus noms, vells, i els seus camins, de carro, i les sínies. I, enllà d’aquell puig, el més finísim lliscar de mar calma, la porta oberta al solell i a la mar. I el vell d’altes barbes i vents clarosos, la seva brusca llet. I el llevant que entren els horabaixes d’estiu, les olors que a la falda s’emporta. I en fer-se fosc i estius les granotes i els horts. La plètora alada de les nits. Les llàgrimes vives del foc a les mans i les cordes que canten. La jove que ens omple els gots se la sap de cor. La canta, la joia vella. “Vessa’m als llavis l’almoina de la joventut, la flor nua de la primera nit. La meva estimada, besa-la al coll, la pell de gallina, i es bada i tota se m’enyora, d’olor.” L’estiu contra la calç se rebat, borinots i falenes, vels de lenta matinada, lluny que tornes d’esme a mi, llum, èbria llum.

Albert Roig

L'hora del te, 2009

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2008-12-23T00:54:00.000-08:00

MOSTRA D'ARTISTES LOCALS

del 20 de desembre de 2008 al 15 de febrer de 2009

El cirerer - Francesc Artigau

ARTISTES PARTICIPANTS

Jacint Nuri

Eduard Aregall

Elisa López

Jaume Saló

Avelino Merino

Montserrat Font

Ernest Faixedas

Joan Subirà

Antoni Codina

Josep Roma

Toni Donato

Salvador Batlle

Eteve Raulet

Josep Casals

Dolors Arimany

Francesc Niubò

Josep Girvent

David Casals

Ramon Vilageliu

Rosa García

Montserrat Tantiñà

Joan Falcó

Mercè Pujol

Martín

Miquel Morera

Pep Vila

Mª Angels Ballesta

Eloi Morera

Joan Casanovas

Berta Noguer

Pera Ballesta

Anna Vila

Francesc Artigau

Josep Musach

Ignasi Arañó

José Luís Pascual

Marta Póstico

Jordi Díez

Rosina Martínez

Ramona Ruvireta

Laura Cavalieri

Miquel Roma

Joan Muns

Jaume Boleda

Mujer detrás de la persiana - José Luís Pascual

Nus obert - Pep Vila

Sense títol - Berta Noguer

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2008-12-10T02:20:00.000-08:00

de l'1 de novembre al 15 de desembre de 2008

La proposta de l'exposició

Tothom coneix l’immens mural ceràmic de Joan Miró que presideix l’exterior de l’aeroport de Barcelona, però menys són els que en coneixen la gestació i la importància dels artesans que van treballar amb Miró per fer aquesta obra possible.
L’exposició que ara obra les portes al Centre d’art el Marçó vell de Centelles ens apropa a aquesta important nissaga de ceramistes que van oferir els seus coneixements a Joan Miró a l’igual que d’altres artistes de talla internacional del segle XX.
Els ARTIGAS, cognom que va fer cèlebre Josep Llorens Artigas artesà de la ceràmica que, des de la petita localitat de Gallifa, aconseguirà amb peces d’una gran senzillesa i puresa traspassar la simple artesania seriada per a influenciar artistes i ceramistes a nivell internacional.
Joan Gardy Artigas aprèn del seu pare tots els secrets del món ceràmic a la vegada que s’endinsa dins el món de la creació artística de la mà dels importants artistes amb qui van treballant. Això el convertirà en un dels artistes catalans més importants dins dels camps de l’escultura i la pintura.
L’exposició proposada pel Marçó vell és un recorregut plàstic partint de les ceràmiques de Josep Llorens, amb dibuixos i esbossos previs a la realització d’aquestes, per acabar amb les escultures, en ceràmica i bronze, de Joan Gardy. Donant cabuda també a les creacions gràfiques d’aquest últim (dibuixos) que ens ajuden a comprendre, si cal més, el món particular del llenguatge artístic d’aquests dos importants artistes.Ceràmica, escultura, dibuix, i en definitiva història de l’art contemporani català es mostren en tota la seva plenitud a Centelles. Que l’esforç del Centre, l’Ajuntament i sobretot la gratitud de Joan Gardy valguin la pena i us en sapigueu aprofitar.

JOSEP LLORENS ARTIGAS (Barcelona 1892 – Gallifa 1980)
Fou un ceramista i crític d'art català. Estudià a l'Escola de la Llotja, al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l'Escola Superior dels Bells Oficis de Francesc Galí, on va conèixer Joan Miró. Començà a treballar com a crític d'art a La Veu de Catalunya, i fou membre fundador de l'associació artística Agrupació Courbet. El 1917 viatjà a París becat per la Mancomunitat de Catalunya. Entre 1922 i 1924 fou secretari de l'Escola dels Bells Oficis, i en aquesta última data es traslladà a París.
Llorens es dedicà principalment a la ceràmica, de la que fou un gran revitalitzador al món de l'art occidental. La seva obra destaca per la depuració formal, despullant les peces de tota decoració i renovant els esmalts i colors. El 1941 esdevingué professor de ceràmica a l'Escola Massana de Barcelona, formant una nova generació de ceramistes catalans.
Exposà individualment a Barcelona, Madrid, París, Brusseŀles, Londres i Nova York, destacant l'exposició que celebrà a la Galeria Maeght de París el 1969. Guanyà diversos premis, com el diploma d'honor de la triennal de Milà (1936), la medalla d'or a l'exposició internacional de París (1937) i el gran premi de la Tercera Biennal Internacional Hispanoamericana d'Art (1955). A París coŀlaborà amb Raoul Dufy i Albert Marquet, i més tard amb Georges Braque i, sobretot, amb el seu amic Joan Miró, amb qui féu grans murals ceràmics, com els de la seu de la UNESCO a París, la Universitat de Harvard, la Fundació Maeght i l'aeroport de Barcelona.
Autor dels llibres Les pastes ceràmiques i els esmalts blaus de l'antic Egipte (1922), Formulari i pràctiques de ceràmica (1948) i Esmalts i colors sobre vidre, porcellana i metall (1950).

JOAN GARDY ARTIGAS (París 1938)
Fill de Josep Llorens i Artigas, el ceramista preferit per Miró i Picasso, creix envoltat d'artistes. Comença a treballar com a ajudant de Miró quan encara és adolescent. Viu a Espanya fins al 1958, data en la qual s'instal·la a París. Estudia a l'Escola del Louvre i més tard estableix el seu estudi a la mateixa ciutat, on treballa amb Braque i Chagall. Giacometti l'anima a dedicar-se a l'escultura, per la qual cosa posteriorment col·laborarà amb Joan Miró en tots els seus grans murals (Harvard University, UNESCO a París, aeroport de Barcelona, Kunsthaus de Zuric...) i en les últimes quinze escultures.
Exposa a les Galeries Maeght de Barcelona, París i Zuric, a la Galeria Theo de Madrid, al Haak Museum de Ludwischafen, al Meadows Museum de Dallas, a l'Spanish Institute de Nova York, a la Spaïght Wodd Gallery de Madison, a la Palace Gallery de Tòquio i a la Fundació Llorens Artigas.
Té nombroses obres públiques a llocs com França, Espanya, Estats Units, Alemanya i Anglaterra. És director de la Fundació Tallers Josep Llorens Artigas de Gallifa, que va ser creada el 1989 en memòria del seu pare i amb l'objectiu de proporcionar un lloc de creació per a artistes d'arreu del món.

Premsa: (clica damunt)

Suplement EXIT - El Periódico (21/11/08)

TN Comarques - TV3 (04/12/08)

El 9 Nou

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2008-08-25T23:59:00.000-07:00

Composició del Jurat del LXVI Concurs de Pintura PREMI CENTELLES 2008:

Manel Álvarez (escultor)
José Maria Guerrero Medina (pintor)
Fina Bernard (consevadora de la Fundació Fornells Pla i Conxa Sisquella - La Garriga)
Bibiana Fuertes (responsable de Cultura - Diputació de Barcelona)
Remei Casas (empresària tèxtil i col·leccionista)

Josep Paré (regidor del Centre d'art, president del jurat)
Tere Roma Viñets (secretària del jurat)

PREMI CENTELLES 2008

Nº42- Enric Vall Karsunke (Barcelona)

1ª MENCIÓ HONORÍFICA

Nº103- Jordi Mas López (Barcelona)

2ª MENCIÓ HONORÍFICA

Nº86- Pau Espinosa Pulido (Vic)

ARTISTES SELECCIONATS
Nº4 - José Maria Lojo Mestre (Barcelona)
Nº10- Joan Barceló Prat (Terrassa)
Nº17- Jaime Moroldo (La Garriga)
Nº27- Jacint Surroca Llado (Sta. Perpètua de Mogoda)
Nº31- Quique Giménez Ausiach (Vic)
Nº34- Josep Pomés Abellà (Barcelona)
Nº44- Antonio Méndez (Sta. Coloma de Gramanet)
Nº54- Pilar Valeriano (Barcelona)
Nº56- Monika Grygier Farres (El Pasteral)
Nº57- Dominika Berger (Barcelona)
Nº58- Raúl Gil Rodríguez (San Adrián - Navarra)
Nº61- Antje Lippold (Barcelona)
Nº63- Judit Andreu Valls (Barcelona)
Nº66- Carlos Criado Pérez (Barcelona)
Nº68- Rafael Barba Redondo (Terrassa)
Nº69- Juan Carlos Estudillo González (Terrassa)
Nº76- Joan Paton (Tarragona)
Nº77- Àngel Asensio Fígols (Puig-Reig)
Nº80- Sílvia Lerín (Valencia)
Nº95- Francisco Merin Moraga (Barcelona)
Nº97- Lídia Antonio Prat (Caldes de Malavella)
Nº99- Núria Guinovart Bruño (Barcelona)
Nº101- Tomàs Martínez Suñol (Badalona)
Nº115- Jaime Picazo (Barcelona)
Nº117- Joan Vilajoana Cots (Girona)
Nº123- José Manuel Aznar Díaz (St. Quintí de Mediona)
Nº124- Núria Ayats Peña (Moià)

Lliurament dels premis:
Diumenge 31 d'agost a les 12:00h al Centre d'art el Marçó vell

Exposicions:
Al Centre d'art el Marçó vell i la Capella de Jesús de Centelles
del 31 d'agost al 12 d'octubre de 2008

Situació dels espais d'exposició:

Recollida d'obra

Informació de les dates i horaris per recollir les obres >>>

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2008-06-27T06:48:00.000-07:00

Les (oro)grafies s'escampen en la proposta sobra paper de l'últim guanyador del Premi Centelles de pintura. Jordi Lafon abandona la seva plàstica més pictòrica i material per oferir-nos aquests "mapes" de traços delicats i impol·luts realitzats amb retolador...

Juan Carlos Moreno regala un conte a l'artista mentre aquest fa fruir les seves orografies en un vídeo que complementa la mostra.

Visita la seva web: http://jordilafon.artportic.com/

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2008-04-15T05:10:00.000-07:00

del 19 d'abril al 19 de juny de 2008

Vaig conèixer fa molts anys Josep Esteve (els anys seixanta) quan va viure a Centelles ja feia aquests magnífics escrits, poemes i dibuixos, quan també va col·laborar formant part de jurats per atorgar premis de dibuix i pintura en els nostres concursos. Des de llavors sempre hem gaudit d’una bona amistat. Amistat que de poc va servir quan l’Ajuntament de Centelles estava disposat a editar els seus escrits relacionats amb el nostre poble, acompanyats d’alguns dels seus dibuixos i que ell, fent gala de la seva tossuderia, no va acceptar. Sortosament i gràcies a la iniciativa d’alguns sanjoanencs s’han fet unes magnífiques i completes edicions de totes les facetes artístiques, i ara, la de dibuixos és la que exposem avui aquí a Centelles.
Ell ha parlat diverses vegades de les meves obres i ara m’atreveixo a parlar dels seus dibuixos. Són dibuixos de petit format fets al llarg dels anys i de temes molt variats, però no són pas els temes el que a mi m’interessa, sinó la manera d’interpretar-los.
No són dibuixos de Miró, Fra Angelico, ni cap altre; són una col·lecció d’una gran sensibilitat que, qui coneix Josep Esteve hi pot veure el seu viu retrat. No sé si els dibuixos són ell o bé si ell és els dibuixos.
Sabut és que en els seus poemes, en la seva prosa o en la seva parla no hi ha mai ni una paraula, ni una lletra ni un petit punt de més ni de menys; el mateix que queda reflectit en els dibuixos, en els quals es val de la pura línia per expressar els seus estats d’ànim. Una línia que no és mai ni massa prima ni massa gruixuda, sempre traçada amb una gran seguretat. En algunes obres és una taca de color envoltada per una línia d’un to diferent i en d’altres les paraules Bon Nadal o Felicitats esdevenen delicades formes. En tots els casos, amb el simplíssim traç Josepestevià, que els fa obres d’art.
Gràcies a la Junta del monestir de Sant Joan de les Abadesses que ens cedeixen l’obra podem presentar aquesta exposició a les sales temporals del centre d’art el Marçó vell. Tant els que coneixem l’artista com els que no, ara tenim la sort de poder gaudir d’aquestes personalíssimes obres.

Josep Musach
Pintor

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2008-02-05T02:12:00.000-08:00

EVA TORDERA / ESTER GONZÁLEZ / ROSER CRUELLS
ID(entitats)
del 9 de febrer al 6 d'abril de 2008

http://identitats.blogspot.com/

EVA TORDERA / fotografía

La fotografia, tal i com l’entenem i utilitzem actualment, és un mitjà present en molts dels moments importants de la nostra vida. La fem servir com a un conservant del record, un petit bocí –ja sigui en paper o en llenguatge digital- mitjançant el qual podem viatjar al passat. De fet, la funció que li atorguem és documental, creiem saber que una cosa ha passat i de quina manera, perquè tenim una imatge que ho demostra; encara que en si mateixa la fotografia és un medi subjectiu i hi ha moltes maneres de manipular-la.
La identitat, per altra banda, és un concepte complicat, sovint la confonem amb personalitat i és molt difícil de definir d’una única manera que satisfaci a la majoria de la gent. Malgrat això, i encara que la definició en paraules sigui difícil, tothom en tenim una que ens diferencia clarament de la resta de la gent. És un cúmul de detalls que ens fa ser indubtablement qui som, i que si en suprimíssim algun seríem algú altre.
En la unió de la fotografia i la identitat –la primera perquè és la meva professió-afició i tècnica habitual, i la segona perquè és el tema comú de Id(entitats)– em vaig trobar immersa dins d’un gran dubte: com es fotografia la identitat? Aleshores, vaig engrunar-me en els petits trets que em fan ser única i em distingeixen de la resta de la gent. Com ara d’on vinc, on estic ara, quins són els meus ideals, la meva família, la meva professió, etc. Després vaig decidir que no volia parlar de la meva identitat, sinó crear un espai on diferents identitats femenines, com la meva, es posessin en contacte les unes amb les altres i dialogar, de manera que es pogués estudiar la identitat de manera conjunta, a manera d’anàlisi Per aquest motiu he necessitat la col·laboració de gairebé trenta dones que han mirat cap endintre per tal d’engrunar en onze trets la seva identitat.
La fotografia com a mitjà és molt important dins de l’obra, primer pel seu caràcter documental -les identitats existeixen, perquè es poden fotografiar-, i perquè és una tècnica i un llenguatge conegut ja per totes les col·laboradores. Així no ha suposat un impediment durant el procés de creació, i no les ha distanciat de l’objectiu final del projecte, fotografiar-se a si mateixes en bocins. El resultat és un mosaic que ofereix, a primer cop d’ull, una visió general d’alguns dels trets que poden ser comuns en la identitat femenina, per després entrar una per una a conèixer cadascuna de les dones que participen en aquesta obra col·lectiva. La interpretació o anàlisi final depèn sempre del que mira.

ESTER GONZÁLEZ / vídeo

Parlar sobre la identitat no resulta fàcil. No és fàcil parlar sobre ella com tampoc ho és arribar a un acord comú sobre ella. La identitat, en el cas de que existeixi com a concepte, ja que només pel fet d’intentar definir-la perd tot el sentit i contingut, és única i irrepetible per a cadascun/a de nosaltres.
Tota la meva trajectòria vital juntament amb les circumstàncies socials, personals i genètiques amb les que he topat fan que jo m’identifiqui en un ésser concret. M’identifico amb un reflexe amb el qual em topo cada matí davant de l’espill. M’identifico també amb tot allò que m’agrada. O potser tot allò que m’agrada és pel fet d’identificar-m’hi?
Aquest vídeo és un trànsit circular (una introspecció en mi) per a cercar en tot allò que em defineix una aproximació a la identitat. Em considero un ésser amb capacitat d’actuar. Aquest és el meu punt de partida.
En un inici vaig demanar a una sèrie de persones (l’únic que tenen en comú entre totes elles sóc jo mateixa) que em parléssin sobre la identitat. Totes les seves respostes creen la meva obra. El meu discurs ve creat a través dels altres. I d’aquesta manera ofereixo als espectadors i espectadores l’oportunitat de sentir-s’hi també identificats i identificades. No hi ha dues identitats iguals, per suposat que no. Però si que existeixen trets comuns.

ROSER CRUELLS / pintura

Crec que en sí, la pintura no té una finalitat estricte a cobrir una necessitat o a resoldre un problema. Si que crec, però, que té una funció, i que cadascú arrossega cap a ell un petit detall o un tot d’aquella imatge, per a omplir allò que li falta. Sobint, aquesta necessitat és abstracte. He vist que la pintura no fa falta que sigui estètica perquè ens apropi a ella, sinó, probablement el que ens acosta a un quadre és tot el rerafons que hi pugui haver. Per això, he intentat crear un lligam entre la pintura que hi ha en l’exposició i temes tan personals com socials que fan que ens poguem sentir identificats.

La pintura que estic fent, té una forta incidència en la línia. Les atmosferes que es creen són suaus i en molts casos, poc carregades de colors estridents o forts.
Tot plegat es podria separar en diferents punts; el primer, faria referència a una trajectòria per a l’evolució de la identitat pròpia. Aquest primer apartat, consta d’una sèrie de quadres on mitjançant una cullera, represento aquesta evolució. Entenc la cullera com a mitjà de transport d’alguna cosa o substància. De recipient sense el valor d’emmagatzemar, sinó d’extreure una cosa d’un lloc per a omplir-ne un altre. Portat a l’identitat, seria com parlar de mutació constant i evolutiva dels punts identitaris que tenim i/o que anem creant. Un estat de canvi constant o estat evolutiu continu.

Per a explicar la identitat social, me basat en els números. Aquests, formen part de nosaltres i de les nostres vides constantment. Socialment, estem sent identificats per un munt de números que ens condicionen i ens distingeixen els uns dels altres. Tot aquest sistema, és necessari per a ubicar una persona en un lloc i en un espai determinat d’una manera molt pràctica, però alhora, un número, quina identitat té? Es converteix en algo molt impersonal i fred. Per això, he volgut desfer aquest sistema numèric, i n’he volgut situar un de més personal, assignant, d’aquesta manera, a cada número una personalitat, uns colors, unes característiques identificatives que el faran més humà.

M’identifico externament quan em veig. La identitat també comporta trets físics que hem près i t’han transformat, també, trets innats que han anat evolucionant. Però, dins de cada punt físic identitari hi trobem un sistema que fa que funcioni correctament el maquenisme i probablement, aquest sistema és molt més important que la seva part externa i estètica, el que passa és que no ho trobem a l’abast directe dels nostres ulls.
Sentim, per això notem que estem vius, i encara que molts cops ens passin per alt els sentiments, dins una llarga llista de trets identitaris, aquests també hi són.

EXPOSICIÓ ANTERIOR

2008-01-16T02:58:00.000-08:00

ROSA VIVES
una mirada als darrers deu anys

del 15 de desembre de 2007 al 3 de febrer de 2008

Rosa Vives és catedràtica de pintura i gravat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. L'any 1999 va formar part del jurat del LVII Premi Centelles. Ens presenta una selecció de gravats i pintures les últims anys.

http://www.rosavives.com/

Estacions IV
acrílic sobre tela, 60x130 cm.